Despedida a la Rosina (104 anys)

Iaia: no et diem adéu, sinó fins aviat. Sempre has estat una dona que ho ha donat  tot per al seu fill, nét i família, però sobretot per a mi: te’m vas entregar com a mare i gran amiga i sé que aquest vincle nostre no el pot trencar una separació terrenal. 

Amb la teva manera de ser, tan generosa i despresa, servicial, discreta i protectora, tothora pensant en els altres i per descomptat procurant de fer-me feliç, vas donar-me tot el que una filla pot desitjar i més. Quan calia, eres la meva consellera, el consol dels meus disgustos, la meva ajuda, un gran escut protector...,  tot el bo que hi ha i hi hagi hagut mai.

Quan vaig arribar a cal Cisteller, estava una mica espantada pel fet d'anar a viure amb una nova família, però la teva sensibilitat va esvair en un tres i no res totes les meves pors. 

Recordo aquelles tardes meravelloses que passàvem a cal Trist, juntes, en companyia de la tieta Maria, cosint o fent mitja, prenent el te, fent col·lecció de cactus fora al jardí... Malgrat que éreu persones molt més grans que jo, m’hi trobava tan bé! Les meves amigues deien que volien sentir-se independitzades i realitzades (paraula de moda), fer-se les coses a la seva manera, que no necessitaven  ningú al seu costat que les assessorés, que eren autosuficients. Potser sí, però no saben el que s'han perdut. Tal vegada no he estat tan emancipada com elles, però sí molt, però molt feliç!

Et vaig prometre que mai no et deixaria, però les circumstàncies han estat contràries als meus desitjos. Malgrat que la teva estada a la residència ha esdevingut excel·lent i el personal del Bell Repòs una meravella, no t'hi vas acostumar mai. Aquests dos últims anys han estat un patiment per a tu i per a mi. Veure la teva angoixa en no recordar res i no saber on eres, ni qui t'hi havia portat  i aquelles ganes (que a mi em semblava) de voler tornar a casa, m'han afectat molt.

Iaia, no puc acomiadar-me de tu anomenant-te  Rosa d'Abril, ja que aquest qualificatiu el té la Mare de tots, però sí que et puc dir: Rosa, Rosina, bonica i senzilla poncella, de tija tan delicada que fou concebuda sense cap espina.